El projecte ZÈFIR, d’energia eòlica marina, suposarà una inversió de 143 milions d’euros i situarà Catalunya al capdavant del desenvolupament d’aerogeneradors en aigües profundes

Projecte Zèfir


El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presentat avui a Tortosa el projecte ZÈFIR. La planta de proves internacional suposa un gran oportunitat única per Catalunya per situar-se líder en el desenvolupament tecnològic d’aerogeneradors en aigües profundes, en  parcs eòlics lluny de la costa.

A més a més de l’impacte en recerca i desenvolupament de tecnologia que té el projecte, la construcció de ZÈFIR representarà una bona oportunitat per iniciar el desplegament industrial d’una nova activitat econòmica en el territori. La inversió aproximada d’aquest projecte és de 143 milions d’euros. S’estima que la primera fase de ZÈFIR podria tenir aerogeneradors en funcionament l’any 2012.

 

 Divendres, 26 de març de 2010.– El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presidit aquesta tarda a la Delegació de Govern a Terres de l’Ebre, a Tortosa,  la presentació del projecte de recerca ZÈFIR que promou l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC). L’han acompanyat en la presentació el delegat de govern a les Terres de l’Ebre, Lluís Salvador; el vicerector de la Universitat Rovira i Virgili, Xavier Farriol; la directora de ICAEN, Encarna Baras, i el director de l’IREC, Antoni Martinez, i el director dels serveis territorials del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Monclús.

El projecte ZÈFIR permetrà la recerca en el desenvolupament de la tecnologia necessària per la instal•lació d’aerogeneradors lluny de la costa, on els fons són a gran profunditat, per tal de reduir el seu impacte visual i aprofitar els vents marins més forts i regulars d’alta mar. La inversió aproximada d’aquest projecte és de 143 milions d’euros. Els fabricants d’aerogeneradors, els fabricants de bens d’equip i les empreses promotores finançaran el 76% d’aquesta quantitat amb la instal•lació i el cost dels assajos de cada solució constructiva i dels aerogeneradors. La resta s’invertirà per construir les infraestructures comuns necessàries.  Una vegada la planta entri en funcionament es finançarà amb recursos propis provinents de la venda d’energia, i dels serveis a tercers.A més a més de l’impacte en recerca i desenvolupament de tecnologia que té el projecte, la construcció de ZÈFIR representarà una bona oportunitat per iniciar el desplegament industrial d’una nova activitat econòmica en el territori. Les empreses que estiguin involucrades en els projectes tecnològics de ZÈFIR necessitaran uns mitjans industrials i de coneixement que buscaran a prop. Zèfir respon a les necessitats socials i empresarials actualsPer altra banda, l’existència de ZÈFIR permetrà establir una base de valor per el desenvolupament i especialització científica i tecnològica amb les universitats, que permetrà crear una especialitat amb una gran demanda en un sector que durant els darrers deu anys està tenint un creixement sostingut del 30%. Al nord d’Europa hi ha bons exemples i experiències de parcs eòlics marins. La poca profunditat que dona la plataforma continental del Mar del Nord permet la instal•lació d’aerogeneradors a gran distància de la costa. Aquesta situació no és comú a la resta del món, on les profunditats marines són ja elevades a poca distància de la costa. L’objectiu de ZÈFIR és respondre a les necessitats socials i empresarials i demostrar que es poden instal•lar aerogeneradors flotants a distàncies que els farien imperceptibles des de la costa. Per això és necessari que les empreses provin noves solucions tecnològiques que millorin la fiabilitat tècnica i la viabilitat econòmica. També seran indispensables els estudis mediambientals per tenir coneixement de la repercussió en la flora i fauna marina, inclosa l’avifauna, durant el procés de construcció i de funcionament de l’aerogenerador i de les instal•lacions associades. 

Les fases del projecte

El projecte ZÈFIR és planteja a partir de dues fases. La primera fase consistirà en la instal•lació d’un màxim de 4 aerogeneradors i entre 10 i 20 MW de potència, que estaran ancorats al fons del mar a una distància d’uns 3,5 quilòmetres de la costa. En aquesta primera fase el procés de tramitació competeix al govern de la Generalitat de Catalunya. Actualment s’estan realitzat els estudis mediambientals, previs a la tramitació, en la zona d’aigües interiors, a la línia recta definida entre els vèrtexs del Delta de l’Ebre i el cap de Salou.

La segona fase, que suposarà la instal•lació d’un màxim de vuit aerogeneradors flotants amb una potència màxima instal•lada de 50 MW, s’ubicarà aproximadament a uns 20 quilòmetres de la costa. En aquest cas, el procés de tramitació és competència del govern de l’Estat. En ambdues fases el nombre d’aerogeneradors dependrà de la potència de les màquines que s’estiguin provant. S’estima que la primera fase de ZÈFIR podria tenir aerogeneradors en funcionament l’any 2012.

Sobre l’IREC

L’IREC és el centre de recerca del sector de l’energia de referència de Catalunya creat el 2008 que està especialitzat en tasques de Recerca i Desenvolupament de Tecnologia relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica i amb energies renovables; més concretament, té línies de treball en les tecnologies relacionades amb microxarxes, vehicle elèctric, emmagatzematge d’energia, eficiència en edificació, bioenergia i biocombustibles, i energia eòlica marina. El centre també disposa d’una àrea d’electricitat i electrònica de potència, d’una altra destinada a la investigació en recerca, disseny i caracterització de materials per a l’energia, i d’una tercera dedicada a la Investigació sociotècnica en l’àmbit de l’energia. El centre es desenvoluparà de manera progressiva fins al 2014, data en què comptarà amb 160 investigadors i enginyers d’alta qualificació.

L’IREC, presidit pel conseller Antoni Castells, té com a patrons  la Generalitat de Catalunya -a través del departament d’Economia i Finances i el d’Innovació, Universitats i Empresa-, el Govern de l’Estat –a través del Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (CIEMAT) i del Instituto para la Diversificación y el Ahorro de la Energía (IDAE)-, la Universitat de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, Endesa, Gas Natural – Unión Fenosa i la Societat General d’Aigües de Barcelona. L’IREC té dues seus: una a Barcelona i una altra a Tarragona.